Evolución del sistema deltaico del Río Tordera (NE de la Península Ibérica): secuencias sedimentarias y correlación mar adentro
DOI:
https://doi.org/10.3989/scimar.04188.07APalabras clave:
delta holoceno, río Tordera, secuencias sísmicas y sedimentarias, Cañón de Blanes, delta de grano gruesoResumen
El Delta del Río Tordera está formado por cuerpos de arena gruesa depositados durante el último ascenso del nivel del mar. Los perfiles sísmicos marinos y terrestres muestran tres secuencias deposicionales holocenas correspondientes a: a) el nivel de base transgresivo, b) la secuencia intermedia progradante y c) la secuencia que prograda hacia mar sobre el substrato plio-pleistoceno y el zócalo granítico en la llanura deltaica. La morfología de los cuerpos sedimentarios, la cartografía en isobatas y los datos geofísicos submarinos nos ofrecen nueva información sobre la evolución del delta, prodelta y de los diferentes cuerpos relictos de arena de la plataforma interna. La evolución de la línea de costa puede ser seguida a lo largo del proceso progradante de las secuencias anteriores a partir de la sucesión de lagunas costeras e internas. La presencia de estas lagunas estaba condicionada por los sucesivos cambios fluviales y la morfología del substrato. Una vez alcanzado el máximo eustático, las unidades superiores progradantes recubren estas morfologías dando lugar a la actual morfología deltaica.
Descargas
Citas
Able K.W., Twichell D.C., Grimes C.B., et al. 1987. SideScan-Sonar as a tool for detection of the mersal fish habitats. Fish. Bull. 85(4): 725-744.
ACA. 2002. Aqüifer del delta de la Tordera, Actualització del model hidrogeològic i anàlisis d'escenaris diversos per a una millor gestió de les aigües subterrànies. Annex 1: Descripció dels nous sondeigs. Informe intern de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA-GC).
Alfaro. 2011. Resultats del projecte BEACHMED-e Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.Aloïsi H.C. 1986. Sur un model de sédimentation deltaïque. Thèse doctoral. Universitat de Perpignan, 280 pp.
Alonso B., Duran R., Casas D., et al. 2008. Gestion des stocks sableux interceptes par les ouvrages côtières et fluviaux. Recuperation du tranport solide. In: La Gestion Strategique de la défense des littoraux pour un développment soutenable des zones côtières de la Méditerranee. 3ème Cahier Tecnique Phace C, Mai 2008. Beachmed-2 Opération Cadre Regionale, pp. 119-133.
Ayranci K., Kosun E., Dashtgard S.E. 2010. Depositional facies and Three-Dimensional Architecture of the Goynuk Braid Delta, Gulf of Antalya, SW Turkey. CSPG Conferences, GeoCanada-Working with the Earth, Canada's Energy Geocientists.
Bardaji T., Dabrio C.J., Goy J.L., et al. 1990. Pleistocene fan deltas in southestern Iberian Península: sedimentary controls and sea-level changes. Spec. Publis. Int. Ass. Sediment. 10: 129-151
Blake C., Maggs C.A. 2003. Comparative growth rates and internal banding periodicity of maerl species (Corallines, Rhodophyta) from northern Europe. Phycologia 42: 606-612. http://dx.doi.org/10.2216/i0031-8884-42-6-606.1
Bogen J. 1983. Morphology and sedimentology of deltas in fjord and fjord valley lakes. Sedim. Geol. 36: 245-267. http://dx.doi.org/10.1016/0037-0738(83)90011-8
Bosence D., Wilson J. 2003. Maerl growth, carbonate production rates and accumulation rates in the NE Atlantic. Aquat. Conserv. Mar. Freshw. Ecosyst. 13: S21-S31. http://dx.doi.org/10.1002/aqc.565
Boyer J., Duvall C., Le Strat P., et al. 2006. High resolution stratigraphy and evolution of the Rhone delta plain during Postglacial time from subsurface drilling data bank. Mar. Geol. 222-223: 267-296. http://dx.doi.org/10.1016/j.margeo.2005.06.017
Catuneanu O., Abreu V., Bhattacharya J.P., et al. 2009. Towards the standardization of sequence stratigraphy. Earth Sci. Rev. 92(1-2): 1-33. http://dx.doi.org/10.1016/j.earscirev.2008.10.003
Checa A., Díaz J.L., Farràn M., et al. 1988. Sistemas deltaicos de los ríos Llobregat, Besós y Foix: modelos evolutivos transgresivos. Acta Geol. Hispánica 23: 241-255.
Condal M.T., Ullastres H. 1996. Anàlisis de les situacions sinòptiques més frequents en el desenvolupament de les rierades en el Maresme. Aiguats al Maresme- Revista Meteorològica Thetis, 47-51.
Copeiro del Villar E. 1982. Playas y Obras costeras en Espa-a. Revista de Obras Públicas. 531-547.
Corner G.D., Nordahl E., Munch-Ellingsen K., et al. 1990. Morphology and sedimentology of an emergent fjord-head Gilbert-type delta: Alta Delta, Norway. Spec. Publs. Int. Ass. Sediment. 10: 155-168. http://dx.doi.org/10.1002/9781444303858.ch8
Dabrio C.J., Bardaji T., Zazo C., et al. 1991. Effects of a sea-level changes on a wave-worked Gilbert-Type delta (Late Pliocene, Aguilas Basin, SE Spain). Cuad. Geol. Ibérica 15: 103-137.
Díaz J.L., Maldonado A. 1989. Transgressive sand bodies on the Maresme Continental Shelf, Western Mediterranean Sea. Mar. Geol. 91: 53-72. http://dx.doi.org/10.1016/0025-3227(90)90132-4
Díaz J.L., Ercilla G. 1993. Holocene depositional history of the Fluviá-Muga prodelta, northwestern Mediterranean Sea. Mar. Geol. 111(1-2): 83-92. http://dx.doi.org/10.1016/0025-3227(93)90189-3
Dunne L.A., Hepton M.R. 1984. Deltaic sedimentation in the Lake Hazar pull- appart basin, southeastern Turkey. Sedimentology 31: 401-412. http://dx.doi.org/10.1111/j.1365-3091.1984.tb00868.x
Duran R., Canals M., Sanz J.L., et al. 2013. Sediment dynamics and post-glacial evolution of the continental shelf around the Blanes submarine canyon head (NW Mediterranean). Prog. Oceanogr. 118: 28-46. http://dx.doi.org/10.1016/j.pocean.2013.07.031
Duran R., Canals M., Sanz JL., et al. 2014. Morphology and sediment dynamics of the northern Catalan continental shelf, Northwestern Mediterranean Sea. Geomorphology 204: 1-20. http://dx.doi.org/10.1016/j.geomorph.2012.10.004
Ercilla G., Estrada F., Casas D., et al. 2010. The Masnou infralitoral sedimentary environment (Barcelona province, NW Mediterranean Sea): morphology and Holocene seismic stratigraphy. Sci. Mar. 74(1): 179-196. http://dx.doi.org/10.3989/scimar.2010.74n1179
Falgàs E. 2007. Hydrogeophysics as a multidisciplinary tool on aquifer appraisal: Focus on AMT Capabilities. Ph. D. Tesis. Univ. Barcelona, 219 pp.
Font J., Julià A., Rovira J., et al. 1987. Circulación marina en la plataforma continental del Ebro determinada a partir de la distribución de masas de agua y los microcontaminantes orgánicos en el sedimento. Acta Geol. Hispànica 21-22: 483-489.
Galloway W.E. 1975. Process framework for describing the morphological and stratigraphic evolution of deltaic depositional systems. In: Broussard, M.L. (ed.), Deltas, 2nd edition. Houston Geological Society, Houston, TX, pp. 97-116.
Gámez D., Simó J.A., Lobo F.J., et al. 2009. Onshore- offshore correlation of the Llobregat deltaic system, Spain: Development of deltaic geometries under different relative sea-level and growth fault influences. Sediment. Geol. 217: 65-84. http://dx.doi.org/10.1016/j.sedgeo.2009.03.007
Got H. 1973. Etude des correlations tectoniques-sedimentation au cours de l'histoire quaternaire du precontinenet Pyrineo-Catalan. These. Université des Sciences et Techniques du Languedoc. 294 pp.
Grobas M. 2003. Variaciones del nivel del mar Mediterraneo occidental a partir de los datos suministrados por los mareógrafos. Tesina. Universitat Politècnica de Catalunya. 104 pp.
ITGE. 1989. Mapa Geológico de la Plataforma Continental Espa-ola y Zonas Adyacentes 1:200,000. Hoja 35/42E (Barcelona). Instituto Tecnológico GeoMinero de Espa-a, Madrid, Mem. Expl. 117 pp.
Lastras G., Euroleon CSP. 2011. Understanding sediment dynamics of two large submarine valleys from seafloor data: Blanes and La Fonera canyons, NW Mediterranean Sea. Mar. Geol. 280: 20-39.
Liquete C. 2008. La plataforma continental de Barcelona: análisis "source to snik" e impactos antropogénicos. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona, 276 pp.
Liquete C., Canals M., De Mol B., et al. 2008. Quaternary stratal architecture of the Barcelona prodeltaic continental shelf (NW Mediterranean). Mar. Geol. 250: 234-250. http://dx.doi.org/10.1016/j.margeo.2008.01.014
Liu J.T., Huang J.-S., Hsu R.T., et al. 2000. The coastal depositional system of a small mountainous river: a perspective from grain-size distributions. Mar. Geol. 165: 63-86 http://dx.doi.org/10.1016/S0025-3227(99)00131-0
Martín-Vide J., Llasat M.C. 2000. Las precipitaciones torrenciales en Catalu-a. Monografia Inundaciones. Serie Geográfica 9: 17-26
Martini I.P. 1990. Pleistocene glacial fan deltas in southern Ontario, Canada. Spec. Publs. Int. Ass. Sediment. 10: 281-295 http://dx.doi.org/10.1002/9781444303858.ch16
Massari F., Parea G.C. 1990.Wave-dominated Gilbert-type gravel deltas in the hinterlans of the gulf of Taranto (Pleistocene southern Italy). Spec. Publs int. Ass. Sediment. 10: 311-331.
Macpherson J.G., Shanmugam G., Moiola R.J. 1987. Fan-delats and braid deltas: varieties of coarse-grained deltas. Bull. Geol. Soc. Am. 99: 331-340. http://dx.doi.org/10.1130/0016-7606(1987)99<331:FABDVO>2.0.CO;2
Orton G.J., Reading H.G. 1993. Variability of deltaic processes in terms of sediment supply, with particular emphasis on grain size. Sedimentology 40: 475-512. http://dx.doi.org/10.1111/j.1365-3091.1993.tb01347.x
Parra D. 2006. Anàlisis de la morfologia i estructura del delta submarí de la Tordera. Tesina de final de Carrera. Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona.
Pedrosa-Pàmies R., Sanchez-Vidal A., Calafat A., et al. 2013. Impact of storm-induced remobilization on grain size distribution and organic carbon content in sediments from the Blanes Canyon area, NW Mediterranean Sea. Prog. Oceanogr. 118: 122-136. http://dx.doi.org/10.1016/j.pocean.2013.07.023
Pellegrini C., Maselli V., Cattaneo A., et al. 2015. Anatomy of a compound delta from the post-glacial transgressive record in the Adriatic Sea. Mar. Geol. 362: 43-59. http://dx.doi.org/10.1016/j.margeo.2015.01.010
Perea H. 2006. Falles actives I perillositat sísmica al marge nord-occidental del solc de València. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona- RisKnat, 235 pp.
Perfibesa-ACA. 2001-2002. Pous dessaladora marge esquerre. Informe intern de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
Postma G.1990. Depositional architecture and facies of river and fan deltas: a synthesis. Spec. Plubls int. Ass. Sediment. 10: 13-27.
Riba O., Colombo F. 2009. Barcelona: la Ciutat Vella I el Poblenou: assaig de geologia urbana. Institut d'Estudis Catalans, Reial Acadèmia Ciències i Arts de Barcelona.
Rovira A., Batalla R.J., Sala M. 2005. Fluvial sediment budget of a Mediterranean river: the lower Tordera (Catalan Coastal Ranges, NE Spain). Catena 60: 19-42. http://dx.doi.org/10.1016/j.catena.2004.11.001
Serra J. 1976. Le Précontinent catalan entre le Cap Begur et Arenys de Mar: Structure et sédimentation récente. Thèse Doct. Univ. Paul Sabatier, Toulouse-Perpignan, 187 pp.
Serra J., Montori C. 2003. Morphology and sedimentary processes of the subaqueous Tordera River Delta, NW Mediterranean (Spain). Proceedings of coastals sediments, Tampa. Florida.
Serra J., Sorribas J. 1993. Las barras de arena infralitorales del Maresme: formación y cronologia. Geogaceta 14: 32-34.
Serra J., Verdaguer A., Canals M. 1985. Les differents types de modeles deltaiques du NE de la Peninsule Iberique. Rapp.Comm. Int. Mèdit. 29(2): 183-184.
Serra J., Sorribas J., Canals M. 1990. Abstracts IX Cong. Int R.C.M.N.S: 313.
Serra J., Valois X., Parra D. 2007. Estructura del prodelta de la Tordera (NO Mediterráneo) a partir del análisis sísmico de A.R. Geogaceta 41: 211-213.
Serra-Raventós J., Got H. 1976. Notice explicative de la carte sedimentologique de St. Feliu de Guixols. Vie Milieu 26(1-B): 171-179.
Sorribas J., Serra J., Calafat A. 1993. Dynamic limits and sediment transport in the Maresme coast (Barcelona). Geogaceta 14: 24-26.
Sufi-ACA. 2008. Ampliació de la dessaladora de la Tordera: investigació de la captació d'aigua de mar mitjançant pous verticals. Tomo I Informe Hidrogeològico de limpieza y construcción de sondeos. Informe intern del Departament d'Infraestructures singulars i concertades de l'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA).
Teixidó T. 2000. Caracterització del subsòl mitjançant sísmica de reflexió d'alta resolució. Ph. D. Tesis, Univ. de Barcelona, 253 pp. PMCid:PMC1723212
Velasco V., Cabello P., Vazquez-Suñé E., et al. 2012. A sequence stratigraphic based geological model for constraining hydrogeological modeling. The urbanized area of the Quaternary Besòs delta (NW Mediterranean coast, Spain). Geol. Acta 10(4): 373-393.
Verdaguer A. 1983. La plataforma continental del Ebro: Un modelo sedimentario. Tesis Doct. Univ. de Barcelona, 422 pp.
Wilson S., Blake C., Berges J., et al. 2004. Environmental tolerances of free-living coralline algae (maerl): implications for European marine conservation. Biol. Conserv. 120: 283-293. http://dx.doi.org/10.1016/j.biocon.2004.03.001
Wright L.D, Coleman J.M. 1972. River delta morphology: wave climate and the role of the subaqueous profiles. Science 176: 282-284. http://dx.doi.org/10.1126/science.176.4032.282 PMid:17791915
Zúñiga D., Flexas M., Sanchez-Vidal A., et al. 2009. Particle fluxes dynamics in Blanes submarine canyon (Northwestern Mediterranean). Prog. Oceanogr. 82: 239-251. http://dx.doi.org/10.1016/j.pocean.2009.07.002
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2015 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.